SIESVOIE I SEISMON

SIESVOIE I SEISMON

Jo, Álvaro López Martínez i Xian Atanes Cristòfol, anem a fer el treball que consisteix en observar com funciona la tectònica de plaques amb un programa que s´anomena "Seismic Eruption". I després nombrar quatre dels esdeveniments més importants que han ocorregut a la placa que hem elegit.

1. Aquest és tot el mapa del programa, lo que ve a ser la Terra.

Hem elegit la part "Pacific Group"

En concret  "Southwestern Pacific"

2.  Hem elegit la Placa Indoaustraliana, està rosant  al SUD amb la Placa Antàrtica, al OEST l' Africana, a l' EST la Pacífica i al Nord la Placa Euroasiàtica.

3.Aquests són tots els terratrèmols i erupcions que han ocorregut fins ara. (Alguns d' ells no s´aprecien perquè estan tots junts)

4.Informació donada pel  joc: Al seu costat la placa del Pacífic es reuneix amb la placa d'Austràlia en una complexa sèrie de zones de subducció amb alguna que intervenen falles de transformació i de curta difusió de crestes. La zona de subducció que s'executa al NE de l' illa Nord de Nova Zelanda a través de les Illes Kermadec, inclou alguns terratrèmols molt profunds (Representació: colors blau i groc de llum) que permeten la llosa del Pacífic, una immersió pot ser visualitzat fàcilment. Movent cap a l'oest al llarg del marge nord de la placa australiana el marc tectònic es fa particularment complex, ja que les petites conques oceàniques cap a l'est i al nord per sota de la placa del Pacífic, formen els arcs volcànics de Vanuatu, les Illes Salomó i Papua Nova Guinea. Es creu que degut a que més de 140 volcans en aquesta illa han entrat en erupció en els últims 10.000 anys. Erupcions notables des de 1960 inclouen diversos esdeveniments de formació d'illes en l'arc Kermadec-Tonga, a més dels de 1994 per erupcions explosives en el volcà Rabaul a Nova Bretanya que va obligar a l'evacuació de la major ciutat.

5. Quatre esdeveniments de la Placa Indoaustraliana: 

• Els científics estan trobant evidències de que aquesta placa s´està dividint en dos. Dos enormes terratrèmols (un dells anomenat Sumatra) han estat arribant a fortes magnituds de fins a 6 graus en l'escala de Richter segons els últims estudis realitzats per Estats Units i Austràlia. Han destrossat el sòl de l'Oceà Índic, que provocà rèpliques de grans falles a tot el món, i han proporcionat la millor evidència fins ara que la immensa placa Indo-Australiana sí s'està trencant en dos.

• A Nova Zelanda han activat aquest mes passat un avís de tsunami i han ordenat l'evacuació de diverses poblacions costaneres després que s'hagi registrat un fort terratrèmol de magnitud 7,1 a la part oriental del país. Provocà un lleu tsunami que no causà danys. Més d'una hora després del tremolor, les autoritats no havien informat de víctimes o danys materials d'importància, tot i que van qualificar de "fort" terratrèmol, que es va arribar a sentir a Auckland, la ciutat més poblada de l'arxipèlag. Les autoritats de Gisborne, a la costa, havien començat ja a evacuar la població a zones altes i de l'interior. Els serveis d'emergència han informat que la població havia de allunyar-se de les platges. A Nova Zelanda es produeixen freqüents tremolors a causa que s'assenta en la falla entre les plaques tectòniques del Pacífic i Oceania. El país registra uns 14.000 terratrèmols cada any, dels quals entre 100 i 150 tenen la suficient potència com per ser percebuts. 

• Un seisme de magnitud 5,9 ha sacudit el Territori del Nord d' Australia, informa el Servici Geològic de EE.UU.  L' hipocentre del terratrèmol està a 10 kilómetros de profunditat a uns 460 kilómetres a l'oest-sudoest de la ciudad de Alice Springs.

• El 26 de desembre de 2004, un terratrèmol de magnitud 9,1 al sud-oest de l'illa de Sumatra va provocar un enorme tsunami que va arrasar les costes d'Indonèsia, tot i que també va afectar una dotzena més de països, especialment Sri Lanka, Tailàndia i  l' Índia. Van morir en total unes 230.000 persones, en la que es considera com la pitjor catàstrofe natural de la història moderna a Àsia. Sumatra va ser, per la seva proximitat a l' hipocentre, una de les zones més afectades, que en alguns casos han tardat una dècada a recuperar-se de la catàstrofe.